different between imperturbable vs impersonal

imperturbable

English

Etymology

From Middle French imperturbable, from Late Latin imperturb?bilis, from im- + perturb? + -bilis. Surface analysis im- + perturbable.

Pronunciation

  • (UK) IPA(key): /??mp??t??b?b?l/
  • (US) IPA(key): /??mp??t?b?b?l/

Adjective

imperturbable (comparative more imperturbable, superlative most imperturbable)

  1. Not easily perturbed, upset or excited.
  2. Calm and collected, even under pressure.

Translations


French

Etymology

From Late Latin imperturb?bilis.

Adjective

imperturbable (plural imperturbables)

  1. imperturbable

Derived terms

  • imperturbablement

Further reading

  • “imperturbable” in Trésor de la langue française informatisé (The Digitized Treasury of the French Language).

Galician

Alternative forms

  • imperturbábel

Etymology

From Late Latin imperturb?bilis.

Adjective

imperturbable m or f (plural imperturbables)

  1. imperturbable

Derived terms

  • imperturbabilidade
  • imperturbablemente

Further reading

  • “imperturbable” in Dicionario da Real Academia Galega, Royal Galician Academy.

Occitan

Etymology

From Late Latin imperturb?bilis.

Adjective

imperturbable m (feminine singular imperturbabla, masculine plural imperturbables, feminine plural imperturbablas)

  1. imperturbable

Derived terms

  • imperturbabilitat
  • imperturbablament

Spanish

Etymology

From Late Latin imperturb?bilis.

Adjective

imperturbable (plural imperturbables)

  1. imperturbable

Derived terms

  • imperturbabilidad
  • imperturbablemente

Further reading

  • “imperturbable” in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014.

imperturbable From the web:

  • imperturbable meaning
  • imperturbable what does it mean
  • what does imperturbable
  • what does imperturbable mean in french
  • what does imperturbable mean in latin
  • what is imperturbable
  • what does imperturbable spell
  • what do imperturbable meaning


impersonal

English

Etymology

From French impersonnel, from Latin impers?n?lis, from im- (not) + pers?n?lis (personal).

Pronunciation

  • (General American) IPA(key): /?m?p?s?n?l/

Adjective

impersonal (comparative more impersonal, superlative most impersonal)

  1. Not personal; not representing a person; not having personality.
    • 1853, James Stephen, On Desultory and Systematic Reading: A Lecture
      The great tragedians of Greece reveal to us their people's exquisite sense of beauty, and their faith in an awful, an almighty, but an impersonal power, called Fate
  2. Lacking warmth or emotion; cold.
  3. (grammar, of a verb or other word) Not having a subject, or having a third person pronoun without an antecedent.
    Synonyms: monopersonal, unipersonal

Derived terms

  • impersonal verb

Related terms

  • personal

Translations

Noun

impersonal (plural impersonals)

  1. (grammar) An impersonal word or construct.

Anagrams

  • mailperson, prolamines

Catalan

Etymology

From Latin impers?n?lis.

Pronunciation

  • (Balearic) IPA(key): /im.p??.so?nal/
  • (Central) IPA(key): /im.p?r.su?nal/
  • (Valencian) IPA(key): /im.pe?.so?nal/
  • Rhymes: -al

Adjective

impersonal (masculine and feminine plural impersonals)

  1. impersonal (not representing a person)
    Antonym: personal
  2. (grammar) impersonal (not having a subject)

Derived terms

  • impersonalitat
  • impersonalitzar
  • impersonalment

Further reading

  • “impersonal” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
  • “impersonal” in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana.
  • “impersonal” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • “impersonal” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Old French

Adjective

impersonal m (oblique and nominative feminine singular impersonale)

  1. (grammar) impersonal

Romanian

Etymology

From French impersonnel, from Latin impersonalis.

Adjective

impersonal m or n (feminine singular impersonal?, masculine plural impersonali, feminine and neuter plural impersonale)

  1. impersonal

Declension


Spanish

Etymology

From Latin impers?n?lis.

Pronunciation

  • IPA(key): /impe?so?nal/, [?m.pe?.so?nal]

Adjective

impersonal (plural impersonales)

  1. impersonal (not representing a person)
    Antonym: personal
  2. (grammar) impersonal (not having a subject)

Derived terms

  • impersonalidad
  • impersonalizar
  • impersonalmente

Further reading

  • “impersonal” in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014.

impersonal From the web:

  • what impersonal mean
  • what's impersonal communication
  • what's impersonal account
  • what's impersonal se
  • what impersonal subject
  • what impersonal tone
  • impersonality what does it mean
  • what are impersonal expressions
+1
Share
Pin
Like
Send
Share

you may also like